El Mur de Berlín, denominat oficialment per la socialista República Democràtica Alemanya – RDA.També va ser sobrenomenat «Mur de la vergonya» per part de l'opinió pública occidental. Va ser part de les fronteres interalemanes des del 13 de República Federal Alemanya agost de 1961 fins al 9 de novembre de 1989 i va separar a la de la República Democràtica Alemanya fins a aquest any.
El bloc oriental dominat pels Soviètics oficialment sostenia que el mur va ser aixecat per protegir a la seva població d'elements feixistes que conspiraven per evitar la voluntat popular de construir un estat socialista a Alemanya de l'Est. No obstant això, en la pràctica, el mur va servir per impedir l'emigració massiva que va marcar a Alemanya de l'Est i al bloc comunista durant el període posterior a la Segona Guerra Mundial.

 Xavier Franco Rodrigo

Els Jocs Olimpics de Barcelona de 1992

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies  25 de juliol i 9 d´agost de 1992 . Hi participaren 9.356 atletes (6.652 homes i 2.704 dones) de 169 comitès nacionals, que competiren en  32 esports  i 286 especialitats.
La cerimònia inaugural va tenir lloc al remodelat Estadi Olímpic de Montjuic (al qual posteriorment se li va donar el nom de Lluís Companys), que tot i que va ésser inaugurat en ocasió de l´Exposició Internacional de Barcelona de 1929,  fou renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics de Barcelona'92 i només se'n va conservar la façana.
Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, al voltant d'aquest estadi s'hi aixecà l´Anella Ollímpica,  formada per les piscines Picornell , les piscines de salts de Montjuïc, el camp d'hoquei de Pau Negre, el Palau Sant Jordi , l'edifici de l´INEFC  i d'altres instal·lacions.

També es construïren noves instal·lacions arreu de la ciutat, com el poliesportiu de l´Espanya Industrial al barri d´Hostafrancs, on es desenvoluparen les competicions  d´halterofilia.

Els Jocs Olímpics es van caracteritzar per la seva descentralització en diferents subseus properes a la ciutat que van suposar un important esforç de renovació d'infraestructures i de divulgació de la imatge de la ciutat a tot el món.

Vista interior de l'Estadi Olímpic de Montjuïc.

MASCOTA DELS JOCS OLÍMPICS DE BARCELONA DE 1992

Albert Gómez Martínez

Orígens i evolució d'Internet a Espanya

Des de principis de la dècada dels 80, a Espanya, igual que en altres països del nostre entorn, l’ interès per les xarxes teleinformàtiques van anar creixent, fonamentalment, en el si de la comunitat acadèmica i científica. Les grans necessitats de comunicació dels investigadors (accés a tot tipus d'informació i recursos informàtics, intercanvi d'experiències i resultats entre equips nacionals i internacionals, etc.) Van donar lloc, al llarg dels anys 80, a diferents iniciatives que intentaven buscar solucions particulars a la problemàtica de determinats col · lectius, recolzant-se en l'existència de xarxes homòlogues d'àmbit internacional.
Una les primeres iniciatives en aquest terreny va ser la dels investigadors espanyols en física d'altes energia, que ja el 1984 van crear la xarxa FAENET, les primeres connexions van començar a funcionar a finals de 1985, interconnectant els grups de les universitats de Cantàbria, Saragossa, Autònoma de Barcelona, ​​Autònoma de Madrid, l'IFIC (Institut de Física Corpuscular de València) i el CIEMAT (Centre d'Investigacions Energètiques Mediambientals i Tecnològiques). Atès que els ordinadors predominants dins d'aquesta comunitat científica eren del tipus "VAX" (de Digital Equipment Corporation), la xarxa FAENET utilitzava els protocols propietaris d'aquest fabricant (DECnet), sent els serveis més importants proporcionats el correu electrònic, la transferència de fitxers, el terminal virtual i l'entrada remota de treballs. Com a mitjà de transmissió es va emprar l'incipient servei de circuits virtuals commutats X.25 de Telefónica (Iberpac). Per mitjà d'una connexió entre el CIEMAT i el CERN, la xarxa FAENET estava integrada dins la xarxa internacional HEPNET / SPAN.
Altres iniciatives pioneres a nivell nacional van ser les extensions espanyoles de les xarxes europees EUnet i EARN.
La xarxa EUnet, enfocada a la cooperació i intercanvi d'informació entre els usuaris del sistema operatiu UNIX, va entrar a Espanya a mitjans dels 80 de la mà dels entusiastes membres de la branca espanyola el Grup Europeu d'Usuaris de Unix (EUUG), liderats pel Departament d'Enginyeria Telemàtica (DIT) de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de Madrid, on durant bastants anys va estar allotjat i es va gestionar el node central de la xarxa a Espanya (batejat amb el nom de " Goya "). La comunicació entre aquest node i el node central de EUnet a Europa (ubicat a Amsterdam) s'efectuava inicialment per mitjà de trucades internacionals a través de la xarxa pública de dades X.25. Mitjançant l'ús dels protocols UUCP sobre línies telefòniques i X.25 públic (Iberpac), des d'aquest node central en el DIT es donava un servei de missatgeria electrònica i grups de notícies que, a finals dels 80, arribava ja a diverses desenes de centres espanyols tant acadèmics com empresarials. Per a aquests serveis es disposava de connectivitat amb Internet a través dels enllaços entre EUnet Europa i la xarxa americana USENET, i les passarel · les d'aquesta amb Internet a Estats Units, pel que es pot afirmar que els usuaris de EUnet van ser dels primers a Espanya en poder intercanviar missatgeria electrònica i grups de notícies amb la Internet.

CLONACIÓ OVELLA DOLLY (1996)

L'ovella Dolly va ser el primer mamífer en ser clonat a partir d'una cèl·lula adulta. Va ser clonada a l'Institut Roslin d'Escòcia on hi va viure fins que va morir als sis anys. 
El nom "Dolly" prové d'un suggeriment per part dels professionals que van col·laborar en la concepció en honor a Dolly Parton i als seus pits, ja que va ser clonada a partir d'una glàndula mamària d'ovella adulta. Quan la Dolly va ser clonada a partir d'una ovella de sis anys de vida va ser el centre de molta controvèrsia que encara perdura fins avui.
La fita de la recerca havia de ser assegurar l'èxit de la reproducció d'animals modificats genèticament per a produir proteïnes terapèutiques en la seva llet. Aquest equip ja havia aconseguit cultivar dos clons d'ovelles en laboratori a partir de cèl·lules embrionàries, anomenats Megan i Morag; el treball va ser publicat al Nature el 1996.
El 14 de febrer de 2003 es va anunciar que l'ovella Dolly tenia una malaltia del pulmó. Una necròpsia va confirmar que patia d'un adenocarcicoma oví pulmonar, una malaltia bastant comuna en les ovelles. Els científics del projecte van indicar que ells no creien que hi hagués cap connexió entre el fet d'haver estat un clon i haver patit la malaltia i que els altres ovelles de granja tenen dolències similiars. Aquest tipus de malalties del pulmó són especialment un perill per les ovelles que estan tancades en els interiors com hi estava la Dolly per motius de seguretat.

Lucía Cano