Invenció del FAX

Abans de la massificació de fax a partir de 1980, si algú hagués volgut enviar una cotització a una altra ciutat, hauria hagut de enviar-la per correu i se li hagués demorattres dies. Avui en segons es rep una còpia exacta (un facsímil, d'aquí ve la paraula fax)del document enviat: un compte, una factura o una renúncia com la de l'expresident peruà "Alberto Fujimori" va dimitir del seu càrrec per fax des de Tòquio, el 19 novembre 2000.

Dani Urrutia Ramírez

Invenció del MIMUG.

Judith Mathews va fundar el Meeting Industry Microcomputer Users Group(grup d'usuaris de microcomputadores pertanyent al sector de congresos i reunions).Durant diversos anys,MIMUG es reunia abans de la reunió aunal de Meeting Professionals International(MPI).Les demostracions de software van marcar el principi de la formació tecnològica en la indústria del events. 

Aquesta nova invenció va significar molt per els avenços tecnologics i van avançar mes en tot el sector de la informàtica.

Evelyn Acevedo Sans

EL PRIMER ORDINADOR PERSONAL.

El Commodore VIC-20 va treure al mercat el primer ordinador en color per menys de 300 $, del qual es va vendre més d'un milió d'unitats. El monitor era un televisor, s'emmagatzemaven les dades en una cinta de casset i les aplicacions que més s’utilitzaven eren videojocs.

L’IBM va llançar el primer ordinador personal.

Es va llançar MeetingPro (una marca d’ordinadors), el primer programari de base de dades per al sector de la política i per a la formació mèdica, amb cartes de confirmació personalitzades, fulls impresos amb lletra gran, llistes de participants fetes amb precisió i amb seguiment bàsic del que s’anava venent.

Aimar Roy Arias

La invenció del Macintosh

El primer ordinador en massa (Amb interfaç gràfica i ratolí) va ser construït per una empresa Nord Americana (Molt coneguda actualment) anomenada Apple. Això va passar a l'any 1984. El principal ideador d'aquest ordinador va ser Steve Jobs. 


El projecte Macintosh va arrancar a finals de 1970 amb Jef Raskin, un empleat de la empresa "Apple", que va visualitzar un ordinador de baix preu y fácil d'utilitzar per  a un usuari normal. El nom que es volia posar en un principi a aquest ordinador era "Raskin" però al final es va quedar amb el nom de "Macintosh". El nom de Macintosh ja estava agafat, però Apple va tindre que pagar una bona quantitat de diners per poder tindre els drets d'autor.

Roger Campos Sans

El Mur de Berlín, denominat oficialment per la socialista República Democràtica Alemanya – RDA.També va ser sobrenomenat «Mur de la vergonya» per part de l'opinió pública occidental. Va ser part de les fronteres interalemanes des del 13 de República Federal Alemanya agost de 1961 fins al 9 de novembre de 1989 i va separar a la de la República Democràtica Alemanya fins a aquest any.
El bloc oriental dominat pels Soviètics oficialment sostenia que el mur va ser aixecat per protegir a la seva població d'elements feixistes que conspiraven per evitar la voluntat popular de construir un estat socialista a Alemanya de l'Est. No obstant això, en la pràctica, el mur va servir per impedir l'emigració massiva que va marcar a Alemanya de l'Est i al bloc comunista durant el període posterior a la Segona Guerra Mundial.

 Xavier Franco Rodrigo

Els Jocs Olimpics de Barcelona de 1992

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies  25 de juliol i 9 d´agost de 1992 . Hi participaren 9.356 atletes (6.652 homes i 2.704 dones) de 169 comitès nacionals, que competiren en  32 esports  i 286 especialitats.
La cerimònia inaugural va tenir lloc al remodelat Estadi Olímpic de Montjuic (al qual posteriorment se li va donar el nom de Lluís Companys), que tot i que va ésser inaugurat en ocasió de l´Exposició Internacional de Barcelona de 1929,  fou renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics de Barcelona'92 i només se'n va conservar la façana.
Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, al voltant d'aquest estadi s'hi aixecà l´Anella Ollímpica,  formada per les piscines Picornell , les piscines de salts de Montjuïc, el camp d'hoquei de Pau Negre, el Palau Sant Jordi , l'edifici de l´INEFC  i d'altres instal·lacions.

També es construïren noves instal·lacions arreu de la ciutat, com el poliesportiu de l´Espanya Industrial al barri d´Hostafrancs, on es desenvoluparen les competicions  d´halterofilia.

Els Jocs Olímpics es van caracteritzar per la seva descentralització en diferents subseus properes a la ciutat que van suposar un important esforç de renovació d'infraestructures i de divulgació de la imatge de la ciutat a tot el món.

Vista interior de l'Estadi Olímpic de Montjuïc.

MASCOTA DELS JOCS OLÍMPICS DE BARCELONA DE 1992

Albert Gómez Martínez

Orígens i evolució d'Internet a Espanya

Des de principis de la dècada dels 80, a Espanya, igual que en altres països del nostre entorn, l’ interès per les xarxes teleinformàtiques van anar creixent, fonamentalment, en el si de la comunitat acadèmica i científica. Les grans necessitats de comunicació dels investigadors (accés a tot tipus d'informació i recursos informàtics, intercanvi d'experiències i resultats entre equips nacionals i internacionals, etc.) Van donar lloc, al llarg dels anys 80, a diferents iniciatives que intentaven buscar solucions particulars a la problemàtica de determinats col · lectius, recolzant-se en l'existència de xarxes homòlogues d'àmbit internacional.
Una les primeres iniciatives en aquest terreny va ser la dels investigadors espanyols en física d'altes energia, que ja el 1984 van crear la xarxa FAENET, les primeres connexions van començar a funcionar a finals de 1985, interconnectant els grups de les universitats de Cantàbria, Saragossa, Autònoma de Barcelona, ​​Autònoma de Madrid, l'IFIC (Institut de Física Corpuscular de València) i el CIEMAT (Centre d'Investigacions Energètiques Mediambientals i Tecnològiques). Atès que els ordinadors predominants dins d'aquesta comunitat científica eren del tipus "VAX" (de Digital Equipment Corporation), la xarxa FAENET utilitzava els protocols propietaris d'aquest fabricant (DECnet), sent els serveis més importants proporcionats el correu electrònic, la transferència de fitxers, el terminal virtual i l'entrada remota de treballs. Com a mitjà de transmissió es va emprar l'incipient servei de circuits virtuals commutats X.25 de Telefónica (Iberpac). Per mitjà d'una connexió entre el CIEMAT i el CERN, la xarxa FAENET estava integrada dins la xarxa internacional HEPNET / SPAN.
Altres iniciatives pioneres a nivell nacional van ser les extensions espanyoles de les xarxes europees EUnet i EARN.
La xarxa EUnet, enfocada a la cooperació i intercanvi d'informació entre els usuaris del sistema operatiu UNIX, va entrar a Espanya a mitjans dels 80 de la mà dels entusiastes membres de la branca espanyola el Grup Europeu d'Usuaris de Unix (EUUG), liderats pel Departament d'Enginyeria Telemàtica (DIT) de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de Madrid, on durant bastants anys va estar allotjat i es va gestionar el node central de la xarxa a Espanya (batejat amb el nom de " Goya "). La comunicació entre aquest node i el node central de EUnet a Europa (ubicat a Amsterdam) s'efectuava inicialment per mitjà de trucades internacionals a través de la xarxa pública de dades X.25. Mitjançant l'ús dels protocols UUCP sobre línies telefòniques i X.25 públic (Iberpac), des d'aquest node central en el DIT es donava un servei de missatgeria electrònica i grups de notícies que, a finals dels 80, arribava ja a diverses desenes de centres espanyols tant acadèmics com empresarials. Per a aquests serveis es disposava de connectivitat amb Internet a través dels enllaços entre EUnet Europa i la xarxa americana USENET, i les passarel · les d'aquesta amb Internet a Estats Units, pel que es pot afirmar que els usuaris de EUnet van ser dels primers a Espanya en poder intercanviar missatgeria electrònica i grups de notícies amb la Internet.